"Plenamar" és un curtmetratge de ficció dirigit per Joan Carles Martorell, escrit per Laia Ordóñez i produït per Cinètica Produccions en col·laboració amb IB3. La cinta, de 17 minuts i rodada en català, està protagonitzada per Lydia Sánchez, Rodo Gener i Santi Celaya. "Plenamar" es va estrenar a la Seminci de Valladolid 2011 i guanyà el premi al millor curtmetratge espanyol al certamen Cortogenia 2012 a Madrid. Narra la història d'un matrimoni i el seu amic, què passen un cap de setmana de descans a un veler per aigües d'un petita illa al sud de Mallorca.
«"Plenamar" és com un Cesc Gay a Mallorca, entre "Calma total", "Cuchillo en el agua" i "L'Avventura" d'Atonioni. Poca broma!» (Àlex Gorina al "Sala 33")
Notes del director
La història
Llegir "Anatomy Of Love" de Helen Fisher fou una autèntica revelació per a mi. Qui em coneix sap que em fascinen les històries de caire sentimental i l'aproximació de Fisher cap a la conducta amorosa femenina va il·luminar moltes habitacions fosques i misterioses de l'eterna –i en el fons divertidíssima– guerra de sexes. Xerrant «del tema» amb amigues i amics, compartint opinions i experiències inconfessables –cosa que va tornar a posar en crisi la meva ingènua i simplista perspectiva prèvia sobre la qüestió–, va acabar configurant-se la història de "Plenamar", la qual podria portar una vegada més l'avís de «basat en fets reals» (però millor que no, no sigui cosa que tinguem problemes). Un dels aspectes més engrescadors del que hem intentat explicar amb aquest curtmetratge na Laia Ordóñez i jo és el situar-nos en un punt de vista insòlit. La narrativa occidental està plena de mascles adúlters –odiats i estimats per igual– i també –encara que en menor nombre– per femelles adúlteres. Però aquestes quasi sempre han tingut una «justificació moral» per enganar al seu marit: el despit, la venjança, la fugida, l'enamorament, la infelicitat... i poques vegades se'ns han explicat les poderoses raons per les què –segons els experts i les meves «millors amigues»– el 40% de les dones són infidels. I ho han estat i ho seran, per exemple, sense tenir en ment abandonar als seus marits o parelles; follar per follar. Aparentment. Com em va dir un colega després de veure el primer tall del curt, a "Plenamar" sembla que no passi res de l'altre món... Exacte, aquesta és la clau: sembla que no passi res. I la vida continua.
La producció
Sóc una persona molt afortunada en relació als productors dels meus curtmetratges. Malgrat les grans dificultats burocràtiques, ambientals i econòmiques en el desenvolupament de "Plenamar", treballar amb Luis Ortas (Cinètica Produccions) ha estat un luxe. Si a "Microfísica" varem estar deu dies corrent pels carrers de Chicago (USA), a "Plenamar" vam voler rodar en dos velers al llarg del sempre metereològicament inestable mes de setembre mallorquí. Va passar de tot: accidents, metges, tempestes, cancel·lacions... fins i tot un matí vaig acabar portant la càmera jo tot sol perquè Nicolàs (el director de fotografia) i Àlex (segon operador) estaven bloquejats a ports diferents... Però malgrat tot això i més –màgia– al final el rodatge va sortir la mar de bé. I fou així gràcies a la gran qualitat humana de l'equip embarcat. Lydia, Rodo i Santi –els tres actors– van ser uns grans professionals, un èxit rotund de càsting. Treballàrem pràcticament totes les escenes improvisant i per suposat ficaren molt de part seva. Es van engatar –de veritat– davant la càmera, nedaren en aigües fredes sense queixar-se, mantingueren les formes i el bon humor davant les crisis i la pluja. Res hagués estat el mateix sense Pablo –sonidista–, compromès, ultra-eficaç, bàlsam d'optimisme, rialles i afecte. Tenir a Nicolás a la càmera és la fantasia humida de tot director: sap el que fa, no té por al perill i transmet confiança. Com ell no va poder estar present tot el rodatge, Àlex Marín –un dels meus franctiradors preferits de l'audiovisual balear– va assumir en certs moments la fotografia i la càmera i ens va ajudar a resoldre moltes situacions. No puc deixar de mencionar la generositat i entrega de Toni Marqués, patró i propietari de S'Avenc, el vaixell protagonista d'aquesta història, i Tià Estela, el capità del vaixell auxiliar que ens va acompanyar. Dos valents que no sabien a on es ficaven però que estic convençut que recordaran amb afecte aquesta aventura. I na Laia (escriptora, productora, coach, amiga, superdona), coautora de "Plenamar". Aquest curtmetratge també és seu... si jo sóc un de tants pares –perquè sempre afirmaré que això del cinema és creació col·lectiva pura i dura– ella és, sens dubte, «la mare»: des del guió i la feina amb els actors a la producció de batalla. Ens van ajudar, i molt, Caterina –ma dreta de Laia i Luis–, Isabelle –després amb el muntatge–, Lindsey –excel·lent cuinera– i Victòria Fullana, qui ens va acollir a casa seva de Sa Ràpita com si fóssim els seus fills; beneïda sigui. No negaré que durant tota la producció vaig sofrir de manera important: els déus ficaven a prova cada dia la nostra paciència i autoestima. Però vam tenir la gran sort de navegar sent un bon equip. Tot el material que es va rodar donaria per a un migmetratge, tirant a llarg. Així que lliçó apresa: a la propera, 90 minuts de pel·lícula.
Joan Carles Martorell (octubre 2011)
Notes de la guionista
"Plenamar" és una història de ficció que neix d'una història real i d'un llibre. La història real que va inspirar la ficció va despertar en mi una gran curiositat per explorar les arrels i els mecanismes de la infidelitat femenina, moltes de les claus de la qual es trobaven reflectides a l'assaig "Anatomia de l'amor" (Helen Fisher, 1992). Sospitava que hi havia llocs comuns, patrons d'actuació diferencials respecte de la infidelitat masculina que hi eren, tot i que encara no ho sabés, a la història real que inspirava la ficció. I, sobretot, sospitava que la infidelitat femenina era una realitat molt més comú del socialment acceptat. A partir d'aquí vaig iniciar, juntament amb en Joan Carles Martorell, una laboriosa tasca d'investigació que va incloure assaigs però també novel·les, pel·lícules, poemes, obres de teatre i una llarga llista de testimonis anònims que van oferir-se a explicar voluntàriament la seva història personal d'infidelitat. I així va ser com es van revel·lar interessants paràmetres femenins d'actuació que es reproduïen a la teories evolutives més elaborades, a les representacions més belles i als secrets personals més inhibits. Hi havia, en general, una manera específica d'actuar que diferenciava la dona infidel de l'home infidel. "Plenamar" és, en concret, una exploració de com una dona pot ser infidel; però també és, en termes més generals, una exploració de la infidelitat com a fenomen que, eventualment, si es manté en secret, pot contribuir a perpetuar una relació de parella més que a destruir-la.
El procés de creació de "Plenamar" va ser dilatat perquè volíem que tots els detalls de la vida dels personatges i de les relacions entre ells reflectissin les conclusions a les què molts altres observadors i experimentadors de la vida havien arribat. Des del començament, tant el director com jo vam tenir clar que tot el film havia de transpirar aquella sensació de immediatesa i naturalitat que només s'aconsegueix a través de la improvisació. Ens interessava que l'atenció de l'espectador estigués centrada en les coses subtils, en l'expressió corporal, els gestos, els dobles sentits, els subtextos, els flirteigs, els somriures i les mirades més que en les paraules. I també ens interessava que les paraules, quan apareguessin, sonessin a veritat, que es colessin en la ment de l'espectador de manera suau i indolora, sense fer l'efecte de ser píndoles d'informació prefabricades. Per aquest motiu, malgrat que les primeres versions del guió van estar dialogades, mica en mica es va anar fent patent que la via creativa adequada era la improvisació pautada: l'únic que el guió havia d'aportar eren línies d'acció en les quals es marqués el contingut i l'evolució de les converses, els gestos, les intencions i els sentiments dels personatges, però res més. Aquesta via, que al principi em vaig resistir una mica a adoptar, estava molt clara en la ment d'en Joan Carles i va donar els resultats esperats. D'altra banda, per preservar l'espontaneïtat de la interpretació durant el rodatge, els assaigs amb els actors van evitar en la mesura del possible les escenes del curtmetratge i es van centrar en representar episodis anteriors de les vides dels personatges que no estava previst que apareguessin al film, amb l'objectiu d'ajudar els actors a interioritzar la història prèvia que unia a aquelles tres persones abans d'aquell cap de setmana en veler per ses Illes.
Laia Ordóñez (octubre 2011)
Músiques
Banda sonora original
La música original de "Plenamar" ha estat escrita, interpretada i masteritzada per Ferran Cruixent, qui porta anys col·laborant amb Joan Carles Martorell en diferents projectes audiovisuals.
Cançó dels crèdits finals
La cançó que surt als crèdits i al tràiler del curt és una remescla de "Mi hermana", escrita i interpretada per Roldán. El tema fou publicat originalment al disc "El cantar" (2008, AA Records) i fou remesclat per a l'ocasió per Rafael Martínez.
Llicència Creative Commons
El curtmetratge "Plenamar" té una llicència Creative Commons BY-NC-SA. Tal cosa no significa que el film perdi el seu copyright, sinó que s'autoritzen a priori una sèrie d'usos els quals, por defecte, el copyright tradicional prohibeix.
Així doncs, amb aquesta llicència, qualsevol persona és lliure de:
- Copiar-ho
- Distribuir-ho
- Comunicar-ho públicament
- Remesclar-ho i transformar-ho
Sempre i quan:
- Es citin als autors del film
- No es faci un ús comercial (per exemple projectar-ho a un festival cobrant entrada, pujar-ho a Youtube ja que té publicitat, emetre-ho a un canal de televisió que tingui anuncis o vendre còpies en DVD)
- Les obres derivades tinguin aquesta mateixa llicència BY-NC-SA
Més detalls aquí.
Crèdits
Erica: Lydia Sánchez | Marc: Rodo Gener | Albert: Santi Celaya
direcció: Joan Carles Martorell | guió: Laia Ordóñez | producció executiva: Luis Ortas | una producció de: Cinètica Produccions | productor associat: Joan Carles Martorell | direcció de producció: Laia Ordóñez | assistent de producció: Caterina Mas
fotografia: Nicolás Pinzón | segon de fotografia: Àlex Marín | operadors de càmera: Nicolás Pinzón, Àlex Marín, Joan Carles Martorell | muntatge: Isabelle Fournet, Joan Carles Martorell | etalonatge: Emma D. González (Infinia)
so: Pablo Gregorio | tècnic de mescla: Jordi Monrós (Fig Tree) | editor de diàlegs: Diego Casares | ajudant d'edició: Eduardo Povea | música: Ferran Cruixent | música crèdits finals: "Mi hermana" de Roldán | remesclada per: Rafael Martínez (Grabaciones de Campo)
patrons dels velers: Toni Marqués, Tià Estela | catering: Lindsey Mackay | comptabilitat: Óscar Tarazona | gràfica: María Castelló Solbes | aquest curtmetratge fou inspirat pel llibre: "Anatomy of Love" de Helen Fisher
gràcies: Joan Rigo, Ana Gómez, Sergio Hernández, Andrés López Mengual, Miquel Àngel Aguiló, Toni Verd, Pep Cerdà, Joan Barceló Fullana, Victòria Fullana, Juan Martorell, Lucero Velásquez, Maria de Lluc Morey, Pere Morey, Meritxell Antigua, Javier Ojeda, Juan Diego Pecci, Luis Vicente Serrano, Jordi Ordóñez, Lidia Pagán, Nuria Perea, Felipe G. Gil, Rafa Cortés, Manuel Bermúdez, Iskra Karadzhova, Nina Bendzko, Port de Sa Ràpita
amb el suport de: IB3 Televisió de les Illes Balears, Parc Audiovisual de Catalunya, Festival Baumann de Terrassa, Catalan Films & TV, Institut Ramon Llull
© 2011 Cinètica Produccions SL
Festivals
- Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminci 2011 - La Noche del Corto Español
- Certamen Cortogenia, Madrid 2012 - Primer Premi
- Festival de Cannes 2012 - Short Film Corner
- Festival du Court Métrage à Clermont-Ferrand 2012 - Short Film Market
- Cinespaña, Festival du Cinéma Espagnol de Toulouse 2012 - Secció oficial
- London Spanish Film Festival 2012 - Catalan Window
- Paris Courts Devant 2012 - Invite l'Espagne
- FEC Reus Cambrils 2012 - Secció oficial
- Fic-Cat Costa Deurada 2012 - Secció oficial
- Ca Revolta, València 2011 - Secció oficial
- Maremostra, Palma 2012
- Mèdit, Menorca 2012
- Summer Film Festival, Strelka Insitute, Moscú 2012
- Xarxa de festivals Creative Commons 2012-2013 (Espanya, Colòmbia, Xile, Finlàndia)
- Festival International Cinema Libre, Hamburg 2013 - Secció oficial
- Kisafilm, Istambul International Short Film Festival 2013 - Espanya, país convidat
